Samarreta "Arorua", gominoles i tonteries

Vaig tard, ho sé, però no podia deixar d'ensenyar-vos la samarreta que m'he fet amb el patró Arorua de Mi Rincón de Mariposas :-)
La Dawn i La Pantigana van organitzar un "cosim plegades" conjunt, amb un mateix concepte de samarreta però de diferents estils. A mi em va agradar més la de la Dawn i m'hi vaig apuntar.
Mira que van deixar temps, però ja sabeu quines setmanes he tingut, així que he arribat tard al recopilatori (era dilluns), però l'ensenyo igual ( i de pas, aprofitant que és dijous, m'afegeixo a la RUMS d'aquesta setmana, ole...)

Xula, eh????
Tenia aquesta tela de gominoles abandonadíssima... sabeu quan compreu compulsivament una tela i després no hi ha manera que lligui amb cap projecte (ni meu ni de la botiga...) ? Doncs aquestes dolces gominoles eren una frustració per mi. Fins que vaig veure el patró de l'Arorua i vaig dir "és la meva!".
Crec que ha quedat prou bé!
He hagut de fer ajustaments de talla (a lo bruto, la veritat) i el resultat ha sigut gairebé perfecte.
Els colls i jo encara ens estem coneixent,són més complicats del que em pensava, però bé, toca anar practicant...
El repunt del pit és una puntada triple, un invent que volia provar i que ha donat bon resultat.

I com que algú se'm queixa que no surto mai per aquí, hem fet una petita sessió de fotos amb la samarreta... ni una foto com déu mana, toootes fent tonteries... en fi... què voleu que hi faci? :-)
Aquí podeu admirar les meves carns, "caretos", cortines, pósters i samarreta, jejeje

La foto aguantant les tetes és un clàssic a casa meva... un dia us ho explico ;-) 

Papallones per tornar a volar

Molts dels que em seguiu sabeu que aquestes últimes setmanes han sigut força dures, amb un final molt trist marcat per la mort d'un ésser estimat massa jove per deixar-nos.
La costura, com altres coses, ha passat a un plà molt llunyà aquests dies, perque no tenia temps ni ànims de crear res, la veritat.
Poc a poc espero que anem tornant a la normalitat i pugui acabar lectures i costures vàries, començades i deixades a mitges.
Poc a poc espero que tots tornem a volar... sobretot la meva estimada cunyada i els meus nebots, que són uns campions...
Tornarem a volar... com les papallones, que reneixen després que la oruga pensi que és la fi...

Per això em vé molt de gust ensenyar-vos aquesta faldilla de papallones que li vaig fer a la Clàudia just entremig de la varicel·la d'en Lluc i les de la Sara i el papi, i que no us havia pogut mostrar encara.

Les teles són de punt de cotó suavíssim, diria que totes dues de Telaria (la de ratlles seguríssim), i el patró és d'una noia italiana que m'agrada molt, l'Annalisa de Puperita.

És una faldilla molt senzilla tant en el concepte com en la confecció. La cintura és ampla, així es pot allargar o escurçar la faldilla, i el baix està fet amb el mateix sistema però amb una sola amplada. Es pot cosir tranquilament amb la màquina normal (de fet a les fotos del patró s'ensenya així, amb una puntada en zig-zag), però jo la vaig cosir en un moment amb la overlock, i dóna gust.

Volia fer-li una samarreta a joc, però ja us he explicat que tot havia quedat en stand-by, així que de moment la veieu en acció amb una samarreta senzilla, però ben aviat tindrà el conjunt!
Com podeu comprovar a les fotos, ben contenta que està ella

Les primeres proves amb el punt

Com us deia, no estic cosint aquests dies gràcies a les varies varicel·les que corren per casa, així que us vaig ensenyant cosetes ja fetes.

Per estrenar-me en el gènere de punt vaig triar fer-li un conjunt a la petita de la casa, una samarreta amb coll tipus "sobre" i uns pantalonets.
Vaig agafar la primera tela de punt que havia comprat temps enrera, un estampat chevron de coloraines, i vaig aprofitar una samarreta blanca vella. El gènere de puny acanalat l'havia comprat a La Pantigana

La cosa va sortir prou bé, excepte el coll que se'm va desbocar una mica, però no m'importa perque és per estar per casa.
Tant la talla de la samarreta com la del pantalonet (no recordo d'on carai vaig treure els patrons, em sap greu...) anava bé en aquell moment, el mes d'octubre passat que la Sara tenia 10 mesos. Vaig posar uns punys llargs tant als canells de la samarreta com als turmells dels pantalons, així els doblava i li quedava tot ben posadet (excepte la cintura dels pantalons, que em va quedar un xic ampla).

Aquests dies que ha estat malalta la Sara, buscant pantalons que no li apretessin la panxa em vaig retrobar amb el conjunt, li vaig provar i vaig veure que amb els punys dels pantalons ben abaixats encara li anava bé... La samarreta li va un xic curta de panxa, però el que deia: per estar per casa ja va bé.
A les fotos comprovareu com ha crescut la petarda, mireu mireu... (podeu veure les crostes de la varicel·la encara...)

Perduts (per diferents motius)

Aquestes últimes setmanes estan essent un caos per mi, i estic gairebé completament desapareguda de les xarxes socials i del blog.
Recordeu que us vaig comentar que el mitjà havia agafat la varicel·la?
Doncs dotze dies després del seu primer granet han caigut la germana petita i el meu home... aaaargggggg...
Com podreu imaginar, de cosir res de res...

Així que de moment no us puc ensenyar costures noves.

Però us ensenyo una coseta...

Us agradava la sèrie "Perdidos"? A mi sí, molt
Entre els fanàtics la coneixiem més pel seu nom en anglès Lost.

Doncs avui us porto una cosa que no té a veure amb la costura, però crec que passa a totes les cases (o gairebé a totes...) i que està molt relacionat amb aquesta sèrie...

Tatxaaaaaaannnnn....

El racó dels mitjons perduts!
Un racó on penjar el mitjons desparellats mentre busco la seva parella...
(no em direu que a vosaltres no se us perden mitjons a la dimensió desconeguda passant per la porta màgica de la rentadora?...)

Haig de dir que se m'ha quedat petit, molt petit...