dimecres, 23 d’abril de 2014

El petit cavaller

Aquesta Setmana Santa ha sigut una "santa setmana", ja que hem tingut en Lluc amb varicel·la (i de fet, encara el tenim). No l'ha passat molt i molt forta, però sí que ha sigut (i està siguent) molesta.
Com que porta molts dies tancats a casa i avui, dia de Sant Jordi, no podrà anar a veure les parades de llibres i roses, ni podrà anar a veure el cavaller Sant Jordi, vaig decidir fer-li un regalet: convertir-lo en el meu petit cavaller.


Vaig fer-li aquesta samarreta de màniga curta estil raglan treient el patró d'una samarreta que ja tenia i mirant una mica per sobre el tema de les mànigues d'aquest estil. La veritat és que són molt fàcils de fer... Vaig rematar la costura amb una puntada decorativa que, tot i no ser expressament elàstica, va molt bé per aquest tipus de punt.



La tela triada no podia ser cap altra, jeje, un suau punt de samarreta de la casa Lillestoff de cavallers i dracs. La tenia a casa des de fa molt, esperant el moment oportú, i ja ha arribat.

No cal que us digui que al meu petit cavaller li ha encantat el resultat... a les fotos em remeto :-D


Feliç Sant Jordi a tots i totes!!!

dimecres, 16 d’abril de 2014

Cosint pel papa (II) : Samarreta xurro

Seguint el repte de la Miren pel Just for Men he cosit una samarreta per en Jordi, la del patró Strathcona Henley.


El resultat no m'ha agradat.
No pel patró, que és molt assequible, sinò per diferents petits desastres que han anat passant enmig de la confecció de la ditxosa samarreta, que han fet que acabés agafant-li mania...

Amb aquest patró m'he acabat de convèncer que els de The Thread Company justegen molt les mides... a veure, que en Jordi no és un top-model, però està molt bé, i la seva talla sempre li queda un xic estreta. És el tipus de patró, ara ja ho tinc après.

Al que anava, la tapeta: realment no és complicada de fer, a menys que com jo, et dediquis a liar-la... Tant les explicacions que vénen amb el patró com les de la Miren al tutorial són clares, però em vaig dedicar a cosir on no tocava. La sort és que me'n vaig adonar a temps... només va caldre descosir d'un costat.

El segon contratemps: la tela. Vaig comprar una tela de punt molt fina, d'un color verd aigua molt bonic. Per cosir-la m'he vist negra! Ni amb entretela ni res aconseguia cosir-la bé... un rotllo. Per més "inri" resulta que al senyor li pica... ggrrrrrr
La tela de contrast per la tapeta li vaig deixar escollir a en Jordi. Error. No queda pas malament, però a mi m'hagués agradat més de color rosa o taronja. Bé al final, a qui li ha d'agradar és a ell, no? Pel tancament vaig optar no fer traus ni botons... tal i com anaven les coses a saber què hagués sortit. Vaig posar-li un parell de snaps amb dibuix de dinosaure, jeje


Tercer mini-desastre: vaig copiar malament les mànigues. Jo crec que no les vaig girar i, clar, tenia dues mànigues exactament iguals, amb les marques i tot. Que què passa? Doncs que si és un patró amb les sises diferenciades pel davant i el darrera, com en aquest cas, doncs a la hora de cosir-les és un drama, perque estàn equivocades. En fi, ja no tenia més ganes de fer més modificacions, així que "passando que és gerundio"... Es nota una mica, però res. I una altra cosa: la llargada. No vaig medir-les i realment és una llargada molt tonta... li arriben gairebé a tocar el colze... en fi...

Última merdeta: el coll. Quina caca de coll que m'ha quedat, mare meeeevaaaaa... Desbocat, de diferent gruix, tort... és el clar exemple de com NO ha de ser un coll de samarreta.

Peeeeerò a en Jordi li agrada. I li queda bé. Així que... feina feta!!!

diumenge, 13 d’abril de 2014

Estoigs de vinil transparent

Com us deia l'altre dia, marxem de viatge i estic aprofitant per cosir coses i cosetes que em fan falta.
Avui us porto un parell d'estoigs/necessers de vinil transparent amb cremallera.


La idea del vinil transparent m'agrada perque així veus tot el que hi ha a dins, i sobretot pels nens és més fàcil "caçar" les coses.
Fer-los és súper-senzill, i si segueixes aquest tutorial ja és bufar i fer ampolles!

Un és pels llàpissos de colors, bolis, ceres i retoladors dels nens que ens emportem. Decorat amb un parell de cintes i botons. Als nens els ha encantat.


L'altre és pels estris d'afaitar del papa. Com que s'afaita amb brotxa, el conjunt ocupa poc, i volia que estigués tot junt perque no es perdés dins del súper-necesser familiar. Un detallet de bigotis fa que el mini-necesser sigui totalment personalitzat :-D


dimarts, 8 d’abril de 2014

Súper necesser familiar

Els virus no ens deixen tranquils aquest any, i les meves costures se'n ressenteixen...

D'aquí uns dies marxem de viatge, i fent els preparatius vaig adonar-me que no teniem un necesser en condicions, així que, aprofitant una de les dormides febrils de la petita, en vaig cosir un de gran, on hi cabés tot per tots.


Està fet de tela plastificada: per fora amb un estampat d'expressions de súper herois de còmic i per dins un estampat "d'estovalla" que en dic jo.
Té forma de capsa ( si busqueu boxy bag o boxy pouch trobareu mil tutorials a la xarxa) perque així hi caben més coses, i una nansa aprofitada de la mateixa corretja de bolso que vaig fer servir aquí.


Els acabats no són de qualitat, de fet per dins es veuen les costures, però tampoc ho buscava, total no volia que fos reversible, senzillament el volia pràctic i gran.


Cosint-lo he pogut estrenar el meu nou peu de tefló, ideal per teles plastificades, que em vaig autoregalar per Nadal, jeje.

Cosir teles plastificades no és complicat, sempre que tinguis en compte alguns consells :

- No agafar les teles amb agulles, sino amb clips (dels cabells, d'oficina...), ja que els forats es queden marcats
- Intentar no equivocar-te cosint, pel mateix motiu que abans
- Cosir-les amb un peu de tefló. Tot i que costa dos o tres euros, per un moment puntual pots fer servir trucs com aquests: posar un tros de cinta adhesiva sota el peu normal que utilitzis o situar una tira de paper de seda (en el seu defecte un foli també podria servir) entre la tela i el peu de la màquina.

Ara estic embolicada amb el tema del viatge, així que segurament us aniré ensenyant cosetes varies relacionades amb ell (encara que potser no totes siguin de costura)