Cosint pel papa: Newcastle Cardigan

I finalment, després de mil interrupcions i contratemps, en Jordi ja té el seu nou càrdigan.
Tatxaaaannnnnnn...

Ha sigut complicat, la veritat... No per la dificultat en sí del patró, sinò pel que m'ha costat trobar moments per posar-m'hi... pensava que no l'acabaria mai!!! (i això que al principi volia forrar-la...)
Aquest era un repte proposat per la Miren de Telaria dins la seva bogeria del Just for Men. A mi m'hagués agradat fer els tres patrons que proposava (de fet tinc la camisa a punt per començar-la), però només he arribat pel càrdigan.

El patró es el Newcastle Cardigan de The Thread Theory, una companyia canadenca de patrons per a home, i és força assequible, tot i que en alguns moments és fàcil perdre't (perque és en anglès i perque algunes coses es dónen per sabudes). Sort que la Miren va publicar el tutorial "en fascicles" (jeje) i va facilitar molt la cosa...
Té uns acabats molt polits, i queda molt bé posat (tot i que el tallatge crec que és un pèl ajustat)

Com que em va agradar molt el model que va fer la Miren per ensenyar-nos el patró, gairebé li vaig copiar jeje (amb permís, ehhh?)
La tela blava és un gènere de punt un pèl més gruixut del normal que imita el texà, i li vaig comprar a la Miren. Té una caiguda molt bonica, és fàcil de cosir i molt manejable. La única pega que li trobo és que s'enganxa amb molta facilitat.
La roba de contrast no és la que volia jo de bon principi... Jo havia escollit una tela que es diu Magic Deer, però tot i que ell em deia que sí, que ja li anava bé, jo no el veia gaire convençut, així que a última hora vaig canviar per una cosa més formaleta... en fi...
Després també vaig haver de canviar d'idea quan volia fer els punys amb la tela de contrast... un pèl "soso" sí que ho és, sí... :-D
Bé, de fet. li ha d'agradar a ell, no?
I els botons estan reciclats d'un vestit de la Clàudia que va destenyir a la rentadora ara fa unes setmanes... guai, no?

Com us deia els acabats estan molt ben fets, i queden bé tant si tens remalladora com si no (jo l'he fet servir només per la unió de les mànigues i els costats).
Crec que els traus i jo ens hem reconciliat definitivament, jeje.

No ha quedat perfecta, però sí molt decent. Alguns dels defectes que li veig? El coll de darrera m'ha quedat amb un xic de punxa, i no sé perquè; la unió de les mànigues al cos no ha quedat prou polida; i les vistes interiors, el que dóna cos a les tapetes davanteres, es noten un xic quan està cordada... però vaja, jo crec que són petites coses...
(ah, no ho digueu a ningú, però les mànigues, per dins, no estan ben polides... però és que ja no podia més, jeje)
En aquest Flickr podeu veure altres propostes

Escurçant els texans fàcilment

Fa uns dies vaig penjar al meu facebook personal un enllaç que mostrava de manera molt senzilla (un xic massa) com escurçar fàcilment uns texans.
Algunes amigues em deien que no quedava molt clar a l'enllaç com es podia fer, i tot i que n'hi ha molts (Pinterest és una autèntica mina, estic enganxadíssima...) els vaig prometre que en faria un per elles.

Doncs apa, aquí el teniu :-D
Jo crec que queda força més clar ara, però si no és així, pregunteu.

Què té de particular aquesta manera d'escurçar els texans? Doncs que aprofitarem la vora que ja vé feta (a mi fer vores em mata, no m'agrada geeeeens... i quan vaig veure això se'm va obrir el cel, jejeje)
Tot i que originalment és per fer la vora d'uns texans, personalment crec que pot servir per altres tipus de pantalons, això sí, haurem de fer la costura moooolt ben ajustadeta (ja us ho explicaré després).
Per cert, aquí ho cuso a màquina, però a mà és molt fàcil de fer també.

1- Ens posem els pantalons i (si pot ser amb ajuda) agafem la vora amb agulles a la mida que vulguem

2- Un cop trets els pantalons, alineem bé les agulles i medim la distància fins la vora original. Com veieu, en el meu cas haig d'escurçar uns 12cm

3- Dividim per dos la mesura que tenim (en el meu cas: 12/2= 6cm)

4- Dobleguem la vora del pantaló a la mesura que ens ha sortit (la meva, 6cm) A PARTIR DE LA COSTURA DE LA VORA.
M'explico: com que volem aprofitar la vora original, no la podem comptar dins aquests centímetres, per això la deixem a fora. Que potser ho podriem tenir en compte a l'hora de mesurar al principi? segurament sí, però a mí m'és més fàcil ara, perque tinc el pantaló girat i veig clarament la costura (a la segona foto us senyalo la costura amb el punxó de bambú). D'aquesta manera no em perdo. Vosaltres podeu fer-ho com vulgueu, però tingueu clar aquest pas, perque sinó no us quedarà perfecte

5- Cosim seguint la costura de la vora original. A mà és molt fàcil perque senzillament has de seguir la línia ja cosida... xulo eh? Atenció a les costures laterals, perque formen un gruix considerable i de vegades pot costar passar l'agulla.
Com us deia abans, en altres tipus de pantalons (sobretot de teixits més lleugers o més de mudar) hem de ser molt curosos a l'hora de cosir, intentant cosir a la mateixa costura (els anglosaxons en diuen stitch in the ditch d'això, i ho utilitzen molt per fer patchwork/quilting).

6- Tallem a mig centímetre de la costura que acabem de fer (podem passar un zig-zag o remallar perque no es desfili la roba... en els texans no em molesta, però altre tipus de tela ho necessitarà), planxem per dins i per fora

(Sí, la funda de la taula de planxar necessita un canvi, ho sé... però és mot ampla i no en trobo... me l'hauré de fer jo, ho veig...)

7- I... tatxaaaaannnnnnnn!!!

Texans escurçats i amb vora professional!!!
(ni cas d'aquests meus texans, que són de baratillo i jo hauria fet una vora molt més decent que això, però en fi...)

Clauer de reciclatge pel papa... i per la mama també! (amb mini-tutorial)

Ahir era el dia del pare, i vaig haver d'improvisar.
Així que vaig fer-li un parell de cosetes ràpides, aprofitant coses que tenia per casa: un parell de samarretes tunejades i un clauer.
Al final, com que em va agradar el resultat i a mi també me'n feia falta un, vaig decidir fer-me un clauer també per mi, i de pas, participo a la Rums (de manera molt senzilleta aquesta vegada, això sí...)
El resultat és aquest, us agrada?

Dic que són reciclats perque estan fets amb materials que corrien per casa: la corretja, les anelles i els mosquetons provenen d'un parell de bolsos, i les teles són retalls de diferents treballs.

I si el material és fàcil de rapinyar, fer-los encara és menys complicat. 

Us explico els passos:

1- Material necessari

2- Decidir la mida de llarg del clauer (en el meu cas 10cm, per tant hauem de tallar el doble i un xic més de corretja), mesurar també  l'amplada. Cremar els extrems de la cinta.

3- Tallar la roba deixant un marge a cada un dels quatre costats. Planxar aquest marge cap a l'interior, per crear una mena de cinta, que serà la que cosirem a la corretja de bolso

4- Cosim la tela, i passem les anelles i mosquetons. Fem una costura de seguretat en un dels extrems (al de l'anella o al del mosquetó, és indiferent) i decidim on fer l'altra costura, que serà també de tancament del clauer

5- Cosim i acabem el clauer. 

Arribats a aquest punt, us haig de dir que a mi se'm va complicar la cosa: tres capes de corretja i tela són complicades de cosir, almenys amb la meva màquina, una Alfa 2130. Amb el peu de "doble arrastre" i tot... Al final vaig haver d'acabar la costura a mà, no tenia ganes de carregar-me la màquina per un simple clauer!!! 

Crec que la propera vegada m'agenciaré un kit d'aquests... cop de martell i ja està!!!

El papi va estar súper content amb el seu clauer i la mami també.

Voleu veure què més es va endur el papi de casa en el seu dia? 

Mireu, mireu...

A part del clauer, dues postals ben xules, una samarreta de superheroi i una altra per fer-li massatges a l'esquena mentre els nens juguen a cotxes :-D

Si voleu veure què han fet les noies de la Rums aquesta setmana, passeu per AQUÍ

Sorteig a ca La Pantigana

La Pantigana estrena botiga, amb un look renovat i modern, i novetats en les teles!!
I per celebrar-ho ha muntat un sorteig via facebook, on el premi serà un xec regal de 25€.
Xulo, no?
Doncs apa, ja podeu córrer a inscriure-us!!

Pels qui no coneixeu aquesta botiga virtual de teles, us explico que està especialitzada en gènere de punt, sobretot de sudadera i puny, teles molt complicades de trobar en aquest país. I a sobre, a molt bon preu...
Si a tot això hi sumem l'excelent tracte que reps sempre... què més volem?

Aniversari de Telaria

Com que els virus no ens donen treva a casa no tinc gaire temps de cosir, així que us deixo amb una celebració molt xula que hi ha a la xarxa: el primer aniversari de Telaria.

Aquesta botiga virtual de teles, estris de patchwork, merceria i alguna cosa més celebra el primer any del seu èxit aclaparador en aquest món costuril, i la Miren, l'ànima que hi ha al darrera, ha decidit omplir aquests últims dies de març amb concursos i sortejos diaris. Per accedir-hi no deixeu de visitar el blog o el facebook, on cada dia ens penjarà el que hem de fer.

No us ho perdeu, val molt la pena!!!

(Que consti que no hi tinc cap comissió, senzillament m'encanta aquesta botiga i la Miren, i si puc donar un cop de mà per donar-la a conèixer encara més, doncs ho faig... dimecres us proposaré un altre sorteig de la meva altra botiga de referència en quant a gènere de punt...)

La "Rainu"... per fi!

Avui participo per partida doble a dues iniciatives: RUMS i MsMisima

Per primer cop participo a RUMS España.
No sabeu què és? Doncs un grup de blocaires boges per la costura que cada dijous publiquen el que han cosit per elles (ni pels nens, ni pels marits, ni les àvies... per nosaltres!)

I amb què participo?
Doncs amb la Dessuadora "Rainu" proposada per La Pantigana en la última MsMisima Sew Week (que s'ha desmadrat una mica aquest cop, però a moltes ens ha anat de fàbula... entre malalties vàries i anades d'olla meves no hi havia manera de cosir-la)

I aquí la tinc!!!

Em sento taaaan orgullosa!!!
No sabia si me'n sortiria, però al final sí...
Primer vaig haver d'adaptar el patró: amb les instruccions tan clares que ens va donar La Pantigana va ser més fàcil.
I després se'm va acudir de fer-la forrada totalment... i a més reversible! Vingaaaaaaa, a liar-la més!!!
Al final me n'he sortit.... amb alguns defectes, sí, però i què? A mi m'encanta!

Les teles que he utilitzat són:
- per fora dessuadora d'estiu gris marengo de La Pantigana Shop
- per la caputxa, les butxaques i els detalls uns retalls de teixit de punt amb estampat de cors que tenia per casa
- per l'interior una baixera de llit de gènere de punt grisa nova per estrenar (sí, ja la vaig comprar pensant en fer samarretes)
- i tela de puny verd llima de Telaria.

Vaig decidir fer-la oberta, tipus jaqueta, ja que m'agraden més, les trobo més còmodes. A l'hora de posar el puny a la part de baix, en ser novata, m'he trobat que no ha quedat recte a la obertura... crec que és perque no havia d'estirar el puny aquí... ara ja ho sé per la propera...
Les juntes de les costures  del davant les he decorat amb la puntada d'imitació d'overlock, les tres en un color diferent, presents en la tela de cors.
Com que no m'agrada fer traus, al final he posat snaps dels mateixos colors com a tancament... així també em va millor en ser reversible la jaqueta

No tenia prou roba de cors així que només vaig fer el forro de la caputxa amb aquesta tela, i la resta de forro vaig fer-lo amb el punt gris... crec que va ser una decisió encertada, si no hauria vist massa cors de coloraines!! Per l'exterior de la caputxa he fet una costura decorativa a les juntes, la mateixa que he fet servir pel davant de la jaqueta

Per donar-li un toc diferent he aplicat dos cors d'aquesta mateixa tela de la caputxa: un de gran centrat a l'esquena de la part interior (encara que és reversible, per mi aquesta és la part interior, la de fora és la de tela de dessuadora) i un altre de petit a la part de la ronyonada per la cara exterior.

Les butxaques no les he cosit a l'exterior, com proposava el patró, sinò que he cosit dues capes de tela i després han quedat unides cosint el baix de la jaqueta. era la primera vegada que cosia unes butxaques circulars i amb puny... han quedat prou bé, no?
L'acabat amb repunt no estava previst, però em vaig equivocar: vaig cosir la tela de puny abans que l'interior de la bossa-butxaca i la vaig liar... així que aquest repunt en realitat aguanta la butxaca per dins...

Problemes? Algun...
Els més importants i visibles són el que ja he comentat del puny de la part de baix, i... els punys de les mànigues... aquests em van portar de cap! Resulta que encara no sé com vaig cosir els punys a les mànigues de manera que no es veiéssin les costures per cap dels costats, però quan vaig girar la jaqueta (un cop acabada tota) les mànigues no entraven una dins de l'altra... no sé si m'explico (no vaig fer foto... estava taaaan empipada que gairebé ho tallo tot de soca-rel). Tenia la jaqueta ben feta però les mànigues estaven posades de manera que hagués servit per una persona amb quatre braços... un embolic, en fi.
Vaig haver de descosir els punys (un treball de xinos) i els vaig cosir com vaig poder, doblant marges... ha sortit un xic xapussa, però no es veu gaire si no t'hi fixes...

Ara toca lluïr-la, i així us ensenyaré com queda posada!!!

Si voleu veure més dessuadores "Rainu" visiteu AQUEST post.
I si voleu veure el que fan les noies-Rums visiteu AQUEST altre.

De Carnaval... (com no...)

(aviso que hi ha molta foto... però podria haver sigut molt pitjor, jejeje)

Com ja sabeu, doncs us ho vaig avançar aquí, els nens van voler disfressar-se de la pel·lícula d'animació Frozen.

La idea era que les nenes anéssin de les dues germanes princeses i en Lluc fos l'Olaf, el ninot de neu. I va ser així fins el dia abans d'estrenar les disfresses, quan una amiga ens va portar bosses de roba a casa i a dins hi havia tres disfresses de nen: una de cavaller, una altra d'spiderman i una altra de superman (els dos últims, hormonats). Llavors el pobre Olaf va deixar d'existir... (i mira que al cabrit li havia demanat si volia que li fes la disfressa de cavaller o d'Spiderman, eh??). 

Així que aquí teniu la princesa Elsa-Clàudia i la princesa Anna-Sara custodiades per en Super-Llucman :-D

La princesa Elsa (la meva) vesteix una faldilla oberta de tul i tela platejada brillant (amb la cintura reciclada d'una samarreta vella), una samarreta reciclada on hi vaig cosir un cosset amb unes petites "lentejuelas" (com carai es diu això en català???), i del darrera en surt la capa. El conjunt el completa un collaret i un cinturó, fets amb tires de biaix (el collaret de color turquesa amb floretes cosides a mà, i el cinturó amb tres tires cosides de biaix platejat que havia comprat per una altra cosa).

Podeu imaginar com anava de règia la Clàudia mentre el duia posat, jeje... A més està contentíssima perque en acabat el carnaval posarem la disfressa dins la caixa de les disfresses i es podrà vestir seeeempre que vulgui :-D

La princesa Anna va molt senzilleta: una faldilla feta amb un retall de roba que tenia per casa i un biaix de color fúcsia, una samarreta del mateix color i a sobre un cosset negre fet d'un retall de tela vellutada que tenia, rematat amb un biaix daurat que corria per casa també.

El primer cop que li vaig posar anava dient "waaapppaaa, waaaapppaaa", i la mama bavejava, jajaja.

Com us he dit, en Súperman no el vaig fer jo, però també va tenir molt d'èxit, com podeu veure... Això de tenir tant de múscul va emocionar en Lluc... clar, com que ell és un "tirillas", jajaja

Ara us deixo amb els nostres herois en acció:

La Princesa Elsa-Clàudia, molt mona i seeempre fina ella :-D 

La Princesa Anna-Sara molt moderna ella :-D

I "at last, but not least"... el nostre Superman salvant la princesa (aquí hi ha la meva foto preferida, jajaja)

Doncs apa, encara queda un cap de setmana més i ja haurà passat un altre carnaval (es nota que no m'entusiasma???)

Ara vaig a mirar les vostres disfresses!!!